De l’absolut, i perquè arribi a posar-se en manifestació tot l’univers, emanen dotze raigs d’energia còsmica, cada un d’ells independent de l’altre i amb una missió específica. D’aquests dotze raigs, set són regents, un a cada pla de manifestació, i cinc són executors.
Del Big-Bang, de la gran explosió van sortir els set raigs regents. Van sorgir, a la vegada, per necessitat imperiosa, els cinc raigs executors. Per a una acció qualsevol es necessita i precisa l’acció dels dotze raigs. Sempre n’hi ha un que n’és el responsable i el que porta la direcció de l’acció. Hi ha dos raigs regents que no tenen raigs executors: són el primer i el setè, aquests no ho necessiten. La força d’aquests dos raigs és Força Magna; quan ells es posen en moviment, la seva acció és total i irremeiable, no es pot canviar.
ELS RAIGS REGENTS
Els set regents tenen la vida i la força que els desigs els infonen. No tenen color propi, tenen el color de la dimensió en que s’ubiquen; no tenen voluntat, tenen la nostra voluntat , són cecs, veuen a través dels desigs i dels ulls de la criatura evolucionant, i parlem d’aquesta criatura ja en forma d’àtom. La set d’evolucionar d’aquesta criatura, impulsada i impel•lida pel setè raig, fa que cada vegada desitgi més, necessiti més, però no sempre aquest desig i aquestes necessitats són els correctes per arribar a la consecució del que tota criatura te dret i deure d’assolir: la màxima potencialitat d’amor i saviesa.
Aquests raigs regents són els que donen color i vida a tot l’univers. Són d’una bellesa indescriptible. Van amb la celeritat del pensament més ràpid, d’una banda a l’altra de l’univers, però moltíssimes vegades les seves accions no són les adequades.
Aquests set raigs d’energia creadora són, com hem dit, emanació directa de l’Absolut, per tant, tenen la mateixa essència, presència i naturalesa, sense polaritat. Són apolars. Quan surten de la Font Pura són això, purs. Al xocar amb àtoms primaris d’hidrogen és quan, per efecte de fusió, xuclen una partícula elèctrica positiva, i no queda complert el seu electromagnetisme fins que xoca novament amb àtoms més densos per formar matèria, o sigui l’univers visible. En el seu trajecte per l’espai topen amb matèria. L’univers té una grandíssima concentració d’hidrogen i interaccionen amb ell. En aquest procés, el raig còsmic es fusiona amb l’hidrogen i absorbeix un protó (la càrrega positiva). A partir d’aquest moment, el raig còsmic perd la seva naturalesa absoluta, apolar, entra en manifestació, pren estructura, es torna polar i dona impuls accelerant la partícula. Des d’aquest moment, el raig ha adquirit polaritat (gairebé sempre positiva) i busca completar el seu electromagnetisme. Ho fa quan xoca novament amb elements com ara àtoms més densos per formar matèria, o sigui, l’univers visible. D’aquí ve la formació de la gran varietat atòmica universal.
Característiques de cada raig:
Primer raig: Raig creador. Emana del foc primordial. Dóna vida quan crea i dona la mort quan mata. Regenta la setena dimensió, que és casa seva, però la seva emanació cau amb força en totes les altres dimensions fins a la primera. Vivifica cada àtom, cada partícula que es posa en manifestació. Fecunda, dona vida, impuls i energia i infon d’immediat la necessitat imperiosa de buscar formes i psiquismes vivencials que transformen aquest àtom en la verdadera criatura evolucionant.
Segon raig: És el regent de la sisena dimensió. És el raig del color, del moviment, de la forma pura i de l’arquetip. Vivifica i dóna força a les estructures moleculars atòmiques, formes primàries com l’ADN. Cau amb força a la segona dimensió on s’hi sent be.
Tercer raig: És el gran arquitecte, el gran constructor, vol ser útil. És el regent de la cinquena dimensió. On actua i se sent bé és a la tercera dimensió. Quart raig. Gran jutge. Comprova les obres i jutja.
Cinquè raig. És el gran enginyer, el dissenyador, el que posa les bases, la matèria i espera que vingui el seu germà, el tercer raig, per crear vida.
Sisè raig: És el raig més tranquil, més expectant. Espera el moviment de l’àtom, espera el moviment de la cèl•lula, li dóna força i impuls.
Setè raig: Absorbeix tota manifestació de la setena dimensió, partint de la primera.
ELS RAIGS EXECUTORS
De la mateixa manera que els raigs regents, els raigs executors són també una emanació directa de l’Absolut, és a dir, apolars per naturalesa. No tenen qualitat pròpia, si bé els raigs regents creen i la seva ànsia de creació és cega, en canvi, els raigs executors observen la creació i la rectifiquen si és que ho han de fer.
Els cinc raigs executors són de la mateixa naturalesa apolar que els raigs regents, però prompte es diferencien perquè no xoquen amb els àtoms primaris d’hidrogen, sinó que es dirigeixen a enriquir la seva naturalesa trucant amb necessitat, imperiosa necessitat, a la porta d’entrada de la ideació divina.
Si bé els raigs regents són de naturalesa corpuscular, els raigs executors són de naturalesa vibracional i es propaguen per ones concèntriques.
Els raigs executors són els que arreglen unions i manifestacions equivocades de la criatura evolucionant, potser a voltes obligant a retrocedir dins d’aquesta creació el que per error o desconeixement o ànsies equivocades tenia d’imperfecte, i això és sempre un procés de retrocés que evidentment és dolorós per a l’ésser evolutiu, perquè va contra la llei divina de l’amor. Aquests raigs es mouen amb una celeritat sorprenent, fent el gran ordit de la manifestació universal kàrmica.
Emanen constantment, perquè cada moviment i canvi dins la segona i tercera dimensió, necessiten d’ells.
Tots els raigs vivifiquen l’ésser humà, perquè en ell existeixen tots els elements i plans de l’univers.
Els cinc executors estan sempre al costat del seu company regent.
Vuitè Raig: És vigilant executor del segon raig.
Novè Raig: És el vigilant executor del tercer raig.
Desè Raig: Acompanya el quart raig. És el guardià de la porta.
Onzè Raig: És el vigilant del cinquè raig.
Dotzè Raig: És el vigilant del sisè raig.
Els raigs