Per fi soc lliure jo,
sense traves ni cadenes
l’Amor m’ha fet lliure
doncs es l’únic que no te límit.
Soc lliure d’estimar al ric i al pobre,
al negre i al blanc, l’home o la dona.
No importa de quin país vinguin
o quin llenguatge parlin
quina religió, doctrina o idea política tinguin.
Es igual. Els estimo igual.
No em sento lligat amb res.
¡ Soc lliure ! Puc fugir a l’espai
o tancar-me en una flor.
Fins us diré que soc lliure
d’estimar a qui no m’estima.
Es meravellós això que sento
sentir que el meu esperit vola…vola…
no importa on, i s’atura a donar
un bes a qualsevol cosa:
criatura creada per Deu
sense que hi hagi res que m’ho impedeixi
Per fi soc lliure jo!
em podrien rebutjar, escarnir, menysprear
és igual, els estimo igual
soc lliure d’estimar-los
doncs no poden manar el meu esperit.