La fontana

És la Terra un gran desert
per als homes que caminen,
on viuen, moren, estimen…
sentint tots una gran set.
Set de justícia i amor
set de consol en les llagues,
d’aqueixes horribles plagues
que tenim en aquest món.
I veient-ho l’Etern Pare,
la seva força Amorosa
s’estremí, i – com una rosa-
obrí al mig, una Fontana.
Aquest Manantial de Vida
ha estat per a tots nosaltres,
com dolça pau, benaurances…
bell amor que el cor somnia.
Oh! Font bella d’aigües pures !
que com suau Bàlsam d’Amor,
suavitzeu el nostre cor
de les penes i negrures.
Oh! Líquid inalterable!
Bàlsam d’Amor tu has estat
per tots aquells que han vingut
amb fe pura i admirable.
Segueix brollant, ja que tots
esperem les ensenyances,
que rebem com aigües manses
per a desfer nostres passions.
I així el dia esperat
que a la vida retornem,
amb claredat tots veurem
on neix la Font de VERITAT.