Jo sento una enyorança
d’un altre món millor,
com si fos una llança
em sagnes la il•lusió.
I quina tristesa dolça
hi ha dins el meu pit,
la llum d’estels m’empolsa
i m’adorm l’esperit.
-Desperta’t ja germaneta
que ens espera la tasca,
no pots ésser anacoreta
tu ja estàs dins la dansa.
Amb alegria agafa
la ploma i emprèn el vol,
no sents allà com canta
i refila el rossinyol. ?
-Sí que ho sento amic meu
però m’espanta el pensar,
que el rossinyol que escolteu
de sobte es posi a volar.
I em torni a quedar enrere
d’aquest univers
i no vegi la drecera
que porti al món feliç.
Igualada,1973.