…….I Déu Pare exclamà:
“Hauràs de reencarnar
doncs en aqueixa existència
molta feina t’has deixat,
i al món et cal tornar
per quedar purificada.
Elegeix tu el camí “.
Quina dissort!
tan lliure que sóc aquí!
Primer jo vaig ben mirar
amb sàvia clarividència
dos sers que amb sa potència
em poguessin engendrar.
I us vaig veure des de lluny…
doncs una aureola d’amor
com un raig sublim de llum
senyalà vostre tresor.
Fou mon refugi vostre llar,
bressol segur vostres braços
i com l’aigua el brodellar
el guiar-me els primes passos
Oh pares, quin savi encert!
doncs no hauria progressat
si no m’haguéssiu obert
l’esperit meu de bat a bat.
Gràcies dono a mon Déu
per deixar-me escollir-vos,
i amb ànsia volia dir-vos:
teniu tot l’amor meu!
Igualada, 1973.