by rombe | maig 14, 2014 | Joan Puget, Treballs
En el año 1994 pensé que tenía que desarrollar el tema que hacia referencia a los Rayos de Energía Cósmica. Debía de empezar lógicamente por el Primer Rayo y para ello, comencé a buscar documentación existente sobre este tema. Cuando la hallé, tuve que escoger el material que bajo mi criterio era adaptable y asimilable dentro del Rombo. A partir de este momento, intenté compaginar la Enseñanza tradicional ya dada de los Rayos con la información de que disponíamos en la actualidad. Fue fácil, pero tuve que descartar mucha, muchísima información. Después de este artículo del 1er. Rayo, empezaron a aparecer todos los demás escritos, algunos relacionados con los Rayos, y otros que se decantaban por otros temas de interés. En la actualidad, y para mi asombro, veo que aún he de escribir acerca del 6º y del 7º Rayo. No me extraña, porque el séptimo Rayo es el que me más me ha costado y me cuesta entender, así que en la medida en que me voy aproximando a él, me pongo más nervioso. Es posible que por este motivo, de una manera subconsciente, haya ralentizado su aparición. En cualquier caso, intentaré escribir estos dos artículos restantes al tiempo que los compagino con otros temas. Hoy, al cabo de 19 años del escrito original, he tenido que sacar el artículo en un formato más presentable y he aprovechado para revisar, actualizar y ampliar el artículo original. Es algo distinto al primero, pero no he podido evitar la tentación de introducir cambios. Espero que lo entendáis. El Primer...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
…….I Déu Pare exclamà: “Hauràs de reencarnar doncs en aqueixa existència molta feina t’has deixat, i al món et cal tornar per quedar purificada. Elegeix tu el camí “. Quina dissort! tan lliure que sóc aquí! Primer jo vaig ben mirar amb sàvia clarividència dos sers que amb sa potència em poguessin engendrar. I us vaig veure des de lluny… doncs una aureola d’amor com un raig sublim de llum senyalà vostre tresor. Fou mon refugi vostre llar, bressol segur vostres braços i com l’aigua el brodellar el guiar-me els primes passos Oh pares, quin savi encert! doncs no hauria progressat si no m’haguéssiu obert l’esperit meu de bat a bat. Gràcies dono a mon Déu per deixar-me escollir-vos, i amb ànsia volia dir-vos: teniu tot l’amor meu! Igualada,...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
El meu esperit buscava a Déu amb tant neguit, que de dia i de nit res del món m’assossegava. Pujava dalt les serralades com un àguila reial, i deia: es que Déu Celestial s’amaga de les mirades ? Arran de terra amb tendresa preguntava a les formiguesa: em sabeu dir bones amigues on es la Gran Promesa ? i una veu baixet va dir-me: Si busques dintre ton cor ben endins del teu pit, trobaràs que ton neguit veu per fi el Diví Amor. Igualada ,24 de Agost de...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Ja la llum surt per l’horitzó i trenca el blau de plata, i amunt eleva ses ales l’ocell de la nit foscor. Se sent una gran remor de veus suaus i perlades, ja ve per ella la canyada amb melodia de cançó. -Dóna’m les mans estimada vine amb mi cap al meu món, pujarem no sé on …… més enllà de les muntanyes.! A les estrelles direm: Si us plau, sabeu a quin punt es troba on no es mata ni es roba i és possible viure en pau ? On l’amor no és sacrifici si no Llei de la Bondat, ni existeixi el precipici de la negra eternitat. No hi ha res irremediable i amb confiança certa, trobarem la porta oberta de la Ciència més amable. Igualada,...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Canta el minyó: – Cargol treu banya puja la muntanya, cargol bové jo també vindré. – Tinc un nét bonic és tant eixerit … Tot el dia canta “cargol treu banya”, i amb ses curtes cames vol pujar muntanyes i arribar al cim. – Iaia, digues: El cargolet perquè treu la banya, quan ell puja la muntanya ? – Minyó, aquesta cançó surt sempre del cor perquè l’home vol córrer nous camins, i veure horitzons que el facin més ric. I treu ses banyetes com tu et poses de puntetes per veure-hi més lluny i no equivocar el seu caminar. _ Iaia, canta amb mi: Cargol treu banya puja la muntanya cargolet bové jo valent també seré. …I el minyonet de puntetes va pujant les muntanyetes … Maig de...
