by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
El gegant del pi ara balla, ara balla. el gegant del pi ara balla pel camí – Iaia, perquè balla el gegant ? L’he vist a la Rambla… I quina gatzara feien xics i grans, com reien la gent quan la volta donava al so de la sardana saltant molt content. Iaia, t’estic preguntant perquè balla el gegant ? – El meu minyonet; el gegant del pi balla al so de la flauta i el tamborí per a tots els infants i la gent gran que tinguin cor net, obert a la vida i amb alegria ens dónin les mans. – Iaia, i no es cansarà mai de tant ballar ? – Escolta minyó ; Mentre hi hagi infants plens d’il•lusions que cantin cançons i creguin en ells seguirà ballant el nostre gegant. – Iaia, vine i canta amb mi: “El gegant del pi ara balla, ara balla, el gegant del pi el vull sempre al meu camí”. Maig de...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
– Mare, aquest any no faré pessebre. – Mon petit infant ets com una llebre. -He vist un ninó obrir les parpelles. Mare, de debò eren com estrelles. La mare el tenia ajassat prop seu. Un parrac cobria el seu cos de neu. Dos gossets perduts per allà passaren. Al veure el menut sons peuets lleparen. Es feia de nit, la lluna sortia. He sentit neguit de dir-t’ho de seguida. Ja tenim l’estrella, l’Infant i sa mare, i la neu novella i el bou i la vaca ! Arrupits a la vorera de la Rambla Nova, el ninet somreia demanat l’almoina. Passaren la gent nadales cantant i no veien ells on era...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Jo tinc un raconet net, dintre el meu esperit petit, que no hi entra ningú ni tu. ¿T’estranya això amic meu quan l’ànima torbada, no sap pas on li para l’anhel de creure en Déu? I quan la fràgil barca enmig de la tempesta, de l’existència aquesta la brúixola li manca. Em fico dins de mi així, i el trobo prop de mi aquí. I la calma al moment flueix com riu de pau, resten quieta la nau fugin tot el turment. Perquè en aquest racó sempre hi podràs anar, si el saps preservar cantant aqueixa cançó. Jo tinc un raconet net, dintre el meu esperit petit, només hi estra Déu Adéu….! Igualada,...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Jo sento una enyorança d’un altre món millor, com si fos una llança em sagnes la il•lusió. I quina tristesa dolça hi ha dins el meu pit, la llum d’estels m’empolsa i m’adorm l’esperit. -Desperta’t ja germaneta que ens espera la tasca, no pots ésser anacoreta tu ja estàs dins la dansa. Amb alegria agafa la ploma i emprèn el vol, no sents allà com canta i refila el rossinyol. ? -Sí que ho sento amic meu però m’espanta el pensar, que el rossinyol que escolteu de sobte es posi a volar. I em torni a quedar enrere d’aquest univers i no vegi la drecera que porti al món feliç....
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Espera’m dolça aimada ja vinc pel camí, ¿No vols venir amb mi a la llar tan esperada? M’afanyo a fer via de les petites coses, que té aqueixa vida d’espines i de roses. Tu deixa les taleies de fer i desfer embrolls, i tapa’t les orelles a qualsevols sorolls. Vine i junts anem-hi donem-nos les mans, dolça cançó cantem-hi de vells i grans...
