by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Les espurnes de l’amor que jo cercava en les coses, en les flors i en els homes i en els plaers sensuals, són només formes irreals que es tramuten en dolor. La meva ànima cansada vol buscar el gran Amor, i en la seva Claror restar sempre il-luminada. I per fi amb claredat veure la gran realitat: La forma de l’estimat unit ja amb l’estimada. 29 de setembre de...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Mare, jo ja sé llegir com un home gran. Per què mon infant has crescut així ? De què et servirà ta tendre saviesa si no tens certesa d’un segur demà? I què llegiràs bocinet de terra ? Que allà hi ha guerra? Prou que hi aniràs ! No mare, en el llibre meu només hi ha cançons de tendres petons i estrelles de neu. De rialles fresques de dolç somniar de mel de les bresques de bell estimar, Oh! marona meva en aquest gran llibre la veritat és eixa: L’home ha de ser LLIURE. Igualada,...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Ja és hora companys, d’aturar el pas… D’aixecar els ulls als estels i aprofundir la mirada més enllà del fi de les coses i de les accions. Ja és hora companys, d’aturar el pas… i veure el bri d’herba i l’insecte més petit deixar-lo córrer entre els dits sense buscar solucions al problema de l’insecte que lliure sap a quin destí s’encamina. Ja és hora companys d’aturar el pas… I no preguntar perquè canta l’ocell ni perquè la vida és tant complexa, si vivim o si morim, si cantem a l’albada o si plorem a la nit. Sí! Ja és hora que aturem el pas… i deixem que el camí faci el camí, de que l’aigua brolli sola cap on ella vulgui anar, que sens dubte arribarà després del seu llarg periple a la immensitat del mar. Castellolí, Maig...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Tu recuerdo… tu presencia. Frente al mar, Julio, cerraste los ojos. ¡Oh tus ojos grises ! Como gaviota cansada de tanto volar. Justo al tocar la playa de dorada arena como oro, -escurridizo e inquieto oro-, tu cabeza buscando reposo de tanto volar. Tu recuerdo … tu presencia. ¡Oh tus ojos grises! del color del mar, cuando humilde el cielo, con un velo de nubes esconde su azul luminoso de tanto brillar. Tu recuerdo… tu presencia. Volaste alto, mi gran gaviota. Cruzaste los mares y tu gran corazón en estas tierras lejanas, lejos de tu Patria encontró amigos . Encontró amor. Si algo no muere. Si algo perdura. Si algo se queda con los que amamos. Si dentro del tiempo y desde este espacio nuestro queda la amistad. La ayuda sincera a tu compañero. La compartida copa, la charla jocosa. Aquí tu estarás. Tu recuerdo … tu presencia. Y el gran amor tuyo a tu fiel esposa y cuatro amados hijos, que son semilla por ti puesta un día que al fructificar te han hecho un gran padre y un esposo amante Tu te quedarás. Tu recuerdo… tu presencia Amando la vida, como tu la amas, no puedes morir. En nosotros vives en real presencia, en toda tu esencia, por siempre jamás. 27 de juny...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
-Mare, jo vull ser gran -Per què infantó? -Per fer-te un petó i donar-te un ram. Per tenir una nau amb una gran vela, blanca com la pau que el teu cor anhela. Perquè els teus dolços ulls de suau mirar, no quedin confosos al veure matar. Perquè els teus braços envoltant-me a mi, siguin segurs llaços sense estremir. Sí, quan sigui gran tot això faré, i a tots estimant, la guerra, marona jo desterraré. Igualada,...
