by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Per fi soc lliure jo, sense traves ni cadenes l’Amor m’ha fet lliure doncs es l’únic que no te límit. Soc lliure d’estimar al ric i al pobre, al negre i al blanc, l’home o la dona. No importa de quin país vinguin o quin llenguatge parlin quina religió, doctrina o idea política tinguin. Es igual. Els estimo igual. No em sento lligat amb res. ¡ Soc lliure ! Puc fugir a l’espai o tancar-me en una flor. Fins us diré que soc lliure d’estimar a qui no m’estima. Es meravellós això que sento sentir que el meu esperit vola…vola… no importa on, i s’atura a donar un bes a qualsevol cosa: criatura creada per Deu sense que hi hagi res que m’ho impedeixi Per fi soc lliure jo! em podrien rebutjar, escarnir, menysprear és igual, els estimo igual soc lliure d’estimar-los doncs no poden manar el meu...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Perquè avui, amor meu, has volgut estar amb mi a soles ? Et sento tant prop de mi, que a la vegada intueixo que tu estàs dintre de mi o jo estic dintre les coses. És el teu raig que em penetra o és que jo vaig a buscar-te ? Ets l’Àtom, ets el Centre, ets el Tot i ets el No-Res. Que fàcil és així trobar-te sent un àtom jo...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Vora la font, els teus ulls en el meus ulls, tu em besares.. -Gracies estimada per aquest bes Tu em digueres Un ocell assedegat, begué en el toll dues vegades. -Mercès font, per dar-me vida amb aquesta aigua llaminera -T’equivoques ocellet al dar-me gràcies doncs la set et tornarà amb la volada. Però la teva dolça imatge per sempre més s’ha quedat dins ma profunditat. I per això és que et dic: Amor meu, et dono...
