by rombe | set. 23, 2014 | Conceptes
Dimensió: Cada una de les magnituds d’un conjunt que serveixen per definir un fenòmen. (Diccionari de la Real Academia Española) LES DIMENSIONS El Rombe, figura arquetípica, condensador de totes les lleis universals, està dividit en set dimensions. Aquestes dimensions són una expressió de l’evolució de l’univers. Una evolució que ha passat, passa i passarà per distintes etapes. Una evolució que circula des del més dens al més eteri; des del més material al més espiritual. Cada dimensió està definida amb un color diferent; els set colors de l’arc iris, la suma dels quals constitueix la llum blanca. Aquesta organització del Rombe és hologràfica, o sigui, dins de cada dimensió hi ha a la vegada un altre rombe amb les seves set corresponents dimensions per on circula l’evolució. Dit d’una altra manera, el Rombe té la característica de la fractalitat; és a dir, dins de cada part o dimensió del Rombe podem incloure un nou Rombe sencer, amb totes les seves funcions, particularitats i característiques i, dintre d’aquest, podem incloure un Rombe nou, i així indefinidament. Cada dimensió té unes característiques particulars que tenen a veure amb els diferents graus d’evolució: 1a. Dimensió: Manifestació dels elements primaris. No hi ha acció; no hi ha karma. 2a. Dimensió: Formació molecular atòmica. Manifestació de l’espai-temps. 3a. Dimensió: Manifestació de l’univers visible. Creació dels diferents estats de la naturalesa, del psiquisme, la intel•ligència. 4a. Dimensió: Vida plena còsmica. Vida de l’ésser conscient. Llibertat. Projecció de totes les vibracions a tots els cossos densos. Descomposició dels cossos densos a través de l’espai. 5a. Dimensió: Formació dels colors, del so, dels cossos celestes. Combinació llum-so....
by rombe | set. 22, 2014 | Josep Rota, Treballs
LA POSSIBILITAT QUE TÉ L’HOME DE TRANSITAR PER LES SET DIMENSIONS DE LA TERCERA DIMENSIÓ (Extret de la Comunicació del 23/08/88) Els homes vivim i ens movem dins la tercera dimensió, on el temps i l’espai es concreten i tot ocupa un lloc. El cervell, receptor i transmissor de la intel·ligència, és un organ tridimensional: té amplada, llargada i pes. També les cèl·lules, les neurones i totes les connexions cerebrals tenen una estructura orgànica, que ocupa un lloc en l’espai. El cos també té una llargada, una amplada i un pes i és receptor de sensacions bones i dolentes. El cos i el cervell són tridimensionals i es mouen en la tercera dimensió. Ara bé, la intel·ligència, l’amor, la voluntat i el raciocini són matèries fluides ja dins la quarta dimensió. L’home percep i sent totes les seves facultats a través de la quarta dimensió. En aquesta dimensió, es mouen i viuen totes les sensacions afectives, espirituals i intel·lectuals. L’home es mou mentalment, emocionalment i espiritualment dins la quarta dimensió. L’home pot transcendir i perfeccionar aquest estat i fer que aquesta dinàmica es produeixi de forma feliç, harmònica i agradable, assolint d’aquesta manera l’entrada a la quinta dimensió. En aquesta dimensió, l’home pot fer transmutacions importants en ell mateix i en els seus iguals. També pot transmutar la matèria en les seves estructures moleculars i cel·lulars… Només si s’està en la quinta dimensió, és quan els profans diuen que es fan miracles, miracles físics: es pot curar, materialitzar o dissoldre matèria composta per molècules, o organismes compostos per cèl·lules. Des de la sisena dimensió, es pot actuar sobre el...
by rombe | set. 22, 2014 | Josep Rota, Treballs
SUBSTÀNCIES QUE IMPREGNEN L’HOME I TOT L’UNIVERS (Extret de la Comunicació del 13/11/87) Tenim tres substàncies que ja des de sempre la humanitat ha sabut que tenia, i a les quals en tots els temps i religions s’ha donat una importància rellevant. Són la Fe, l’Esperança i la Caritat. Sempre s’ha instat a l’home que practiqui aquestes tres qualitats, sense saber ben bé quina utilitat tenia i per a què servien… Fixeu-vos bé que dic que són substàncies. La FE. No és cega. És una confiança absoluta en el Poder Suprem, en la Llei Única, a través d’uns coneixements de l’esperit, que ens dóna seguretat total i absoluta. Aquesta substància és la que conforma la part més interna del vehicle o conducte de comunicació entre entitats de diferentes dimensions. L’ESPERANÇA. És una substància meravellosa. Fa que l’home no caigui en la desesperació, l’abulia o l’entropia. És una substància qualitativa, sense la qual l’home seria nul i inútil. Aquestes dues substàncies meravelloses estan posades a l’univers, per a que la humanitat les pugui fer servir i els homes puguin tenir un canal transmissor perfecte des de la vida humana bioelèctrica cap a la vida purament espiritual. La CARITAT. Aquesta és la tercera substància. Amb ella es pot construir el canal de comunicació entre tots els homes… “A través d’aquest canal, es pot transmetre el coneixement que nosaltres us hem donat, el vostre amor, les facultats que vosaltres i tots els éssers humans posseeixen per curar, alleugerir i fer la vida del vostre germà més planera…” Aquestes substàncies ens ensenyen a mirar i saber veure; a escoltar i saber oir; a...
by rombe | set. 21, 2014 | Josep Rota, Treballs
LES NECESSITATS PRIMÀRIES DE L’HOME, COM UN SER QUE ESTÀ INTEGRAT EN EL COSMOS (Text extret i escrit a partir de la Comunicació del 19 abril 1987) L’home, per a sobreviure en aquest planeta, necessita de tres tipus d’aliments: la respiració, l’alimentació i les sensacions. El més imprescindible, des que surt ja del claustre matern, és la respiració. És el primer que harmonitza l’home amb tot l’Univers. En l’Univers, tot respira; tot es dilata i es contrau… Respira l’Univers des de la primera explosió de l’Ou Còsmic. Una expiració és la Creació Universal i una expiració també són totes les vibracions que es produeixen en l’Univers, fins que s’arribi altra vegada a la gran concentració de l’Ou Còsmic primari. L’alimentació. El ser humà s’ha d’alimentar, de la mateixa manera que s’alimenten tots els éssers vius, com també s’alimenta tot l’Univers, creixent i expansionant-se, fins arribar a les grans formacions de les galàxies, sistemes solars i tots els cossos celestes. Les sensacions. Per a la seva supervivència i realització, l’home necessita les sensacions, que li proporciona la seva consciència interna. Necessita saber que ell existeix i que forma part d’un tot. Aquesta consciència interna del ser resideix en el més profund del subconscient de l’home. Són els sentits que l’home posseeix els que li permeten saber el que passa i el que existeix a l’exterior d’ell mateix. Necessita comunicar-se amb la part d’ell que està integrada en els demés per a enriquir el seu conscient i poder buscar i trobar el seu lloc, el lloc que ocupa en la societat i entre els seus germans. Més enllà d’aquest primer...
by rombe | set. 20, 2014 | Conceptes
L’univers es mou per l’impuls generós de l’Amor. La ciència tracta els secrets de l’Amor; aquest existeix des del començament de la vida, simple i complexa. Com a impuls de fusió és una constant de l’existència i mai no hi ha hagut vida sense Amor. L’Amor és una pre-substància anterior a la formació de l’Univers, element necessari per a la unió harmònica dels àtoms que formen i conformen tot l’univers visible. Es manifesta en tots els plans i, segons el pla de la seva manifestació, és la forma i el resultat. Com a força pura es manifestarà com més purs siguin els objectius que l’impulsin. L’Amor que s’allunya d’aquesta puresa sempre deixa més set; com més se’n obté més se’n vol. Només amb les seves formes més pures pot calmar-nos la set. Ha de brollar de nosaltres com una font, com un riu que passa a través nostre amb naturalitat, sense forçar ni tenir consciència d’ell mateix. No hem de forçar a estimar el que no estimem, doncs solament aconseguirem l’efecte contrari, l’odi. Netejant el nostre pensament i el nostre cor, l’Amor ve a nosaltres. Quan el nostre grau d’evolució ens permeti estimar-ho tot, ja no ens adonarem que estimem. L’ Amor és la substància, la vibració menys densa, la que obeeix menys lleis, la més etèria i la que tot ho penetra. Amb Amor el camí serà planer, el cos no ens pesarà, no sentirem gana ni set. Penetrarem dins del germà. L’univers ens oferirà la seva bellesa. Encara no estem a punt per a entendre l’Amor Còsmic. De moment, l’Amor que sentim el podem enviar amb onades...
