by rombe | febr. 28, 2015 | Conceptes
MESTRES, GUIES I JERARQUIES Ens diu el diccionari: Un mestre és qui posseeix un determinat coneixement i el sap transmetre; un guia es algú que tutela, regeix i orienta; i si mirem l’etimologia de la paraula Jerarquia, trobem que emana del vocable “hierarquía”, que és fruit de la suma de dos termes: “hieros”, que es pot traduir com “sagrat”, i “arkhei”, que és sinónim “d’ordre”. En les religions i en les mitologies ens parlen d’entitats com Àngels i Arcàngels, Serafins i Querubins, Potestats i Trons, Déus de l’Olimp, i en l’ensenyament del Rombe ens diu que sols són nomenclatures que, amb el seu llenguatge, l’home ha posat, en cada moment de la seva cultura, per designar aquestes energies i entitats. I ens les defineix d’una manera molt explícita. Els Mestres d’ensenyament Son éssers humans en l’últim grau d’evolució de l’ego que han anat deixant la matèria grollera i tan sols els queda l’embolcall d’energia puríssima. Viuen sense exigència de cos, sense reproducció, la seva forma es pot adaptar als pensaments dels cervells físics que els concep, el seu món és de cristall fred meravellós i ells li donen vida, llum i calor. Venen a la Terra per uns circuits concrets, es vessen a les ments que volen i els poden captar. Un ve pel canal de l’amor, un altre pel circuit de la ciència, un altre per ensenyar una millor tècnica. Mestres de saviesa de la Gran Fraternitat Universal. El Guia El Guia es una emanació del setè raig de creació. Aquest raig és la força mecànica que ens empeny a evolucionar, d’ell es desprenen milions de subtilíssimes vibracions...
by rombe | febr. 14, 2015 | Conceptes
ELS ELEMENTS PRIMARIS Saber de què estan fetes les coses és una de les qüestions que ha portat més interrogants a l’ésser humà. Gràcies a aquesta curiositat innata, l’home va descobrir ja a l’antiguitat els 4 elements principals: aigua, aire, terra i foc. Amb el temps i amb l’evolució de la física i la química, ha descobert que aquests elements de la naturalesa, es podien obrir i veure que estaven formats per uns altres elements més simples. Així, es va descobrir que l’Aire, per exemple, estava format per Oxigen, Nitrogen, Hidrogen, Carboni, etc…, i que la Terra, estava feta de Silici, Magnesi, Alumini, Ferro, Níquel, etc… L’estudi i l’avanç tecnològic, ha fet possible que la llista del elements primaris o essencials, que era molt petita al inici de la Ciència, s’hagi anat fent de mica en mica, i amb el pas dels anys, cada cop més extensa i complerta. Pel coneixement que hem rebut, sabem que l’univers està construït per un número finit i precís d’elements primaris, en concret 144, i que gràcies a totes les possibilitats combinatòries d’aquests elements, es manifesta tota la diversitat estructural del cosmos. També sabem per les dades transmeses i pels descobriments de la física, que l’últim element que podríem considerar natural dins de la taula periòdica, és l’element 114. Ens mancarien doncs, per arribar als esmentats 144 elements, uns 30 elements primaris, però la seva naturalesa seria subtil i subatòmica, és a dir, més petita que la dels àtoms. Aquests 30 elements primaris que resten per trobar, i que no es trobaran en la línia de recerca d’elements súper-massius, estarien relacionats o vinculats...
by rombe | set. 23, 2014 | Conceptes
Dimensió: Cada una de les magnituds d’un conjunt que serveixen per definir un fenòmen. (Diccionari de la Real Academia Española) LES DIMENSIONS El Rombe, figura arquetípica, condensador de totes les lleis universals, està dividit en set dimensions. Aquestes dimensions són una expressió de l’evolució de l’univers. Una evolució que ha passat, passa i passarà per distintes etapes. Una evolució que circula des del més dens al més eteri; des del més material al més espiritual. Cada dimensió està definida amb un color diferent; els set colors de l’arc iris, la suma dels quals constitueix la llum blanca. Aquesta organització del Rombe és hologràfica, o sigui, dins de cada dimensió hi ha a la vegada un altre rombe amb les seves set corresponents dimensions per on circula l’evolució. Dit d’una altra manera, el Rombe té la característica de la fractalitat; és a dir, dins de cada part o dimensió del Rombe podem incloure un nou Rombe sencer, amb totes les seves funcions, particularitats i característiques i, dintre d’aquest, podem incloure un Rombe nou, i així indefinidament. Cada dimensió té unes característiques particulars que tenen a veure amb els diferents graus d’evolució: 1a. Dimensió: Manifestació dels elements primaris. No hi ha acció; no hi ha karma. 2a. Dimensió: Formació molecular atòmica. Manifestació de l’espai-temps. 3a. Dimensió: Manifestació de l’univers visible. Creació dels diferents estats de la naturalesa, del psiquisme, la intel•ligència. 4a. Dimensió: Vida plena còsmica. Vida de l’ésser conscient. Llibertat. Projecció de totes les vibracions a tots els cossos densos. Descomposició dels cossos densos a través de l’espai. 5a. Dimensió: Formació dels colors, del so, dels cossos celestes. Combinació llum-so....
by rombe | set. 20, 2014 | Conceptes
L’univers es mou per l’impuls generós de l’Amor. La ciència tracta els secrets de l’Amor; aquest existeix des del començament de la vida, simple i complexa. Com a impuls de fusió és una constant de l’existència i mai no hi ha hagut vida sense Amor. L’Amor és una pre-substància anterior a la formació de l’Univers, element necessari per a la unió harmònica dels àtoms que formen i conformen tot l’univers visible. Es manifesta en tots els plans i, segons el pla de la seva manifestació, és la forma i el resultat. Com a força pura es manifestarà com més purs siguin els objectius que l’impulsin. L’Amor que s’allunya d’aquesta puresa sempre deixa més set; com més se’n obté més se’n vol. Només amb les seves formes més pures pot calmar-nos la set. Ha de brollar de nosaltres com una font, com un riu que passa a través nostre amb naturalitat, sense forçar ni tenir consciència d’ell mateix. No hem de forçar a estimar el que no estimem, doncs solament aconseguirem l’efecte contrari, l’odi. Netejant el nostre pensament i el nostre cor, l’Amor ve a nosaltres. Quan el nostre grau d’evolució ens permeti estimar-ho tot, ja no ens adonarem que estimem. L’ Amor és la substància, la vibració menys densa, la que obeeix menys lleis, la més etèria i la que tot ho penetra. Amb Amor el camí serà planer, el cos no ens pesarà, no sentirem gana ni set. Penetrarem dins del germà. L’univers ens oferirà la seva bellesa. Encara no estem a punt per a entendre l’Amor Còsmic. De moment, l’Amor que sentim el podem enviar amb onades...
by rombe | juny 19, 2014 | Conceptes
Entenem com a consciència la capacitat dels éssers de reconèixer-se en els seus atributs essencials, i la seva relació amb el món que els envolta. Bàsicament, seria la capacitat de rebre i donar informació en el medi en el que es troba. Així doncs, quan parlem de plans de consciència, estaríem parlant dels diferents nivells d’aquesta capacitat de intercanviar informació. Hi haurien tants nivells com a éssers, és a dir, podríem dir que cada esser té el seu propi nivell de consciència. En la Sagrada Forma del Rombe reconeixem sis plans de consciència bàsics. Aquests sis plans o nivells bàsics, els situem dins del rombe d’una manera que formen sis rombes més petits alineats a sobre de la diagonal major, tot i que hi haurien més formes de col·locar-los. Encara que hi han set dimensions, hi han només sis plans de consciència, el que dona a la ment la possibilitat de desplaçar-se d’un estat dimensional a un altre, el que possibilita el seu moviment amunt i avall de les dimensions, la qual cosa implica poder desplaçar-se en l’espai-temps. Aquesta manera de col·locar-los, fa que la quarta dimensió d’aquest sis rombes, faci com un camí que travessa el Rombe de primera a setena dimensió i forma una creu amb la quarta dimensió d’aquest. Aquest camí es pot utilitzar per passar d’un pla consciencial a un altre, és a dir, perquè els éssers d’un determinat pla, puguin connectar o accedir amb altres plans superiors o inferiors i rebre i donar altre tipus d’informació. L’element necessari per transitar per aquest sagrat camí del mig es l’Amor. Nosaltres, els éssers humans, estem situats al...
by rombe | juny 19, 2014 | Conceptes
La paraula karma es deriva del sànscrit kri, que significa fer, aquesta paraula també significa els efectes de les accions. El Karma és la llei reparadora de causa i efecte, és el camí de l’evolució i de la llibertat. Tot en el Cosmos, obeeix unes lleis i la finalitat de tota la creació és trobar la felicitat en la unió íntima amb l’Absolut, felicitat que per camins erronis l’ànima s’equivoca i les transforma en dolor, desesperació i sentiments d’angoixa. Un ego, quan ha d’encarnar, planifica junt amb els seus guies la seva actuació en la seva vida, i després és lliure de seguir la planificació. Cada vegada que aquest ésser humà es desmarca de la planificació que té assignada està contradient el seu karma i està creant un camp electromagnètic negatiu al seu voltant que, indubtablement, li crearà dificultats en la seva vida. Aquí és on actuen els Raigs del Karma, i de quina forma desenreden, teixeixen i desteixeixen tot el que la criatura evolutiva, en la seva ceguesa i desigs, s’equivoca. Aquests raigs són aquestes mans, a voltes amoroses, a voltes dures, suaus i a la vegada enèrgiques, que ens ajuden a reconèixer els errors, i a esmenar el camí emprès. La recerca de la felicitat que l’ànima intueix, alleugera el seu karma i li dóna forces per tal de seguir el seu camí ascendent. Durant aquest camí evolutiu, li apareixen la felicitat i el dolor, que son els dos aspectes diferents de la mateixa cosa. Hem de buscar sempre la felicitat pels camins d’entrega als altres. Quan es manifesti a la nostra vida el dolor i la...
