by rombe | nov. 14, 2014 | Josep Rota, Treballs
L’EVOLUCIÓ DE L’HOME, A TRAVÉS DE LA REENCARNACIÓ (Extret de la Comunicació del 15/12/1990) En la Comunicació del 23/8/88, se’ns diu: “En aquesta dimensió, la quinta de la tercera, l’home pot fer transmutacions importants en ell mateix… També pot transmutar la matèria en les seves estructures moleculars i cel·lulars… pot materialitzar o dissoldre matèria composta per molècules, o organismes compostos per cèl·lules…” És en aquesta dimensió, on crec jo que es situa el cos semi-dens, el cos astral, després del seu pas per la terra. “Aquest cos per tornar a encarnar ha de desaparèixer, però el seu color resta impregnat en la capa més externa del que per a vosaltres és l’esperit… A aquesta capa jo l’hi trobo una paraula molt més concreta: peri-esperit. És el que obliga a encarnar en determinades circumstàncies perquè, escolteu bé, en aquest peri-esperit hi ha el codi genètic de l’ésser humà que ha d’encarnar.” Aquest peri-esperit conté el codi genètic que l’home ha conformat al llarg de la seva existència a la terra. Aquest codi genètic s’ajunta al codi genètic dels pares en el moment de la reencarnació. “Quan encarna, porta el codi genètic del peri-esperit, que és el que troba en els pares per reencarnar…” Els dos codis genètics s’ajunten i es fusionen “en el moment de la unió de les dues cèl·lules fecundants, quan hi ha la combinació dels cromosomes. És una acció ràpida, podríem dir que els egos que s’estan esperant per retornar capten la vibració que deixa anar i que s’ajusta exactament a la seva. En aquell moment resten units.” On va a parar tota aquesta informació que hi...
by rombe | nov. 14, 2014 | Josep Rota, Treballs
L’ESTAT ACTUAL DEL PLANETA TERRA I LA FUNCIÓ DE L’HOME EN LA SEVA EVOLUCIÓ (Extret de la Comunicació del 26/01/90) L’estat mig del Planeta Terra no és massa bo. Les zones on hi ha més perill per la violència del cor dels homes és d’un color rogenc. Les parts del Planeta on el cor dels homes està amb més harmonia és d’un color blavenc. Hi ha un percentatge més elevat de zones rogenques. Però hi ha la particularitat de que no hi pot haver una separació determinant de les zones rogenques de les blavenques. Tot està unit i barrejat, fent un teixit impossible de separar. L’ésser humà no està aïllat; té una relació bioelèctrica amb el Cosmos i està unit amb el seu entorn. És molt difícil fer una tria del bo o del dolent que l’ésser humà té. L’ésser humà és un ser complex i, a la vegada, excepcional dins el sistema de l’Univers. És un ser evolucionant, amb totes les grandeses i caigudes que fan d’ell un ser veritablement excepcional. Per això és tant difícil per els Grans Regidors de l’Univers poder erradicar la part negativa sobrant del Planeta terra. La relació establerta entre entitats d’altres dimensions amb diferents receptors de la Terra i els ensenyaments transmesos, serveixen per encaminar precisament l’ajuda i la comprensió de l’home terrenal. Es pot formar un canal de comunicació entre l’home evolucionant conscient cap als Grans Regidors, a través d’aquestes entitats d’altres dimensions. L’amor, la comprensió, el coneixement íntim de l’ésser humà del Planeta Terra és l’ajuda més efectiva i més eficaç per a retornar la Terra a l’Harmonia Sideral. baixa...
by rombe | set. 22, 2014 | Josep Rota, Treballs
LA POSSIBILITAT QUE TÉ L’HOME DE TRANSITAR PER LES SET DIMENSIONS DE LA TERCERA DIMENSIÓ (Extret de la Comunicació del 23/08/88) Els homes vivim i ens movem dins la tercera dimensió, on el temps i l’espai es concreten i tot ocupa un lloc. El cervell, receptor i transmissor de la intel·ligència, és un organ tridimensional: té amplada, llargada i pes. També les cèl·lules, les neurones i totes les connexions cerebrals tenen una estructura orgànica, que ocupa un lloc en l’espai. El cos també té una llargada, una amplada i un pes i és receptor de sensacions bones i dolentes. El cos i el cervell són tridimensionals i es mouen en la tercera dimensió. Ara bé, la intel·ligència, l’amor, la voluntat i el raciocini són matèries fluides ja dins la quarta dimensió. L’home percep i sent totes les seves facultats a través de la quarta dimensió. En aquesta dimensió, es mouen i viuen totes les sensacions afectives, espirituals i intel·lectuals. L’home es mou mentalment, emocionalment i espiritualment dins la quarta dimensió. L’home pot transcendir i perfeccionar aquest estat i fer que aquesta dinàmica es produeixi de forma feliç, harmònica i agradable, assolint d’aquesta manera l’entrada a la quinta dimensió. En aquesta dimensió, l’home pot fer transmutacions importants en ell mateix i en els seus iguals. També pot transmutar la matèria en les seves estructures moleculars i cel·lulars… Només si s’està en la quinta dimensió, és quan els profans diuen que es fan miracles, miracles físics: es pot curar, materialitzar o dissoldre matèria composta per molècules, o organismes compostos per cèl·lules. Des de la sisena dimensió, es pot actuar sobre el...
by rombe | set. 22, 2014 | Josep Rota, Treballs
SUBSTÀNCIES QUE IMPREGNEN L’HOME I TOT L’UNIVERS (Extret de la Comunicació del 13/11/87) Tenim tres substàncies que ja des de sempre la humanitat ha sabut que tenia, i a les quals en tots els temps i religions s’ha donat una importància rellevant. Són la Fe, l’Esperança i la Caritat. Sempre s’ha instat a l’home que practiqui aquestes tres qualitats, sense saber ben bé quina utilitat tenia i per a què servien… Fixeu-vos bé que dic que són substàncies. La FE. No és cega. És una confiança absoluta en el Poder Suprem, en la Llei Única, a través d’uns coneixements de l’esperit, que ens dóna seguretat total i absoluta. Aquesta substància és la que conforma la part més interna del vehicle o conducte de comunicació entre entitats de diferentes dimensions. L’ESPERANÇA. És una substància meravellosa. Fa que l’home no caigui en la desesperació, l’abulia o l’entropia. És una substància qualitativa, sense la qual l’home seria nul i inútil. Aquestes dues substàncies meravelloses estan posades a l’univers, per a que la humanitat les pugui fer servir i els homes puguin tenir un canal transmissor perfecte des de la vida humana bioelèctrica cap a la vida purament espiritual. La CARITAT. Aquesta és la tercera substància. Amb ella es pot construir el canal de comunicació entre tots els homes… “A través d’aquest canal, es pot transmetre el coneixement que nosaltres us hem donat, el vostre amor, les facultats que vosaltres i tots els éssers humans posseeixen per curar, alleugerir i fer la vida del vostre germà més planera…” Aquestes substàncies ens ensenyen a mirar i saber veure; a escoltar i saber oir; a...
by rombe | set. 21, 2014 | Josep Rota, Treballs
LES NECESSITATS PRIMÀRIES DE L’HOME, COM UN SER QUE ESTÀ INTEGRAT EN EL COSMOS (Text extret i escrit a partir de la Comunicació del 19 abril 1987) L’home, per a sobreviure en aquest planeta, necessita de tres tipus d’aliments: la respiració, l’alimentació i les sensacions. El més imprescindible, des que surt ja del claustre matern, és la respiració. És el primer que harmonitza l’home amb tot l’Univers. En l’Univers, tot respira; tot es dilata i es contrau… Respira l’Univers des de la primera explosió de l’Ou Còsmic. Una expiració és la Creació Universal i una expiració també són totes les vibracions que es produeixen en l’Univers, fins que s’arribi altra vegada a la gran concentració de l’Ou Còsmic primari. L’alimentació. El ser humà s’ha d’alimentar, de la mateixa manera que s’alimenten tots els éssers vius, com també s’alimenta tot l’Univers, creixent i expansionant-se, fins arribar a les grans formacions de les galàxies, sistemes solars i tots els cossos celestes. Les sensacions. Per a la seva supervivència i realització, l’home necessita les sensacions, que li proporciona la seva consciència interna. Necessita saber que ell existeix i que forma part d’un tot. Aquesta consciència interna del ser resideix en el més profund del subconscient de l’home. Són els sentits que l’home posseeix els que li permeten saber el que passa i el que existeix a l’exterior d’ell mateix. Necessita comunicar-se amb la part d’ell que està integrada en els demés per a enriquir el seu conscient i poder buscar i trobar el seu lloc, el lloc que ocupa en la societat i entre els seus germans. Més enllà d’aquest primer...
by rombe | set. 5, 2014 | Josep Rota, Treballs
QUI I QUÈ ÉS L’HOME (Text escrit a partir d’una part de la Comunicació del 5 d’octubre del 1984) L’home està constituit per quatre substàncies qualitatives fonamentals: la Intel.ligència, la Voluntat, l’Instint i l’Automatisme. Aquestes quatre substàncies es relacionen i s’estructuren entre elles, formant la imatge d’una piràmide. Aquesta és una imatge que cultures i místiques antigues han fet servir per a simbolitzar a l’home. Construim la piràmide: tenim una base quadrada i cada costat d’aquest quadrat és la base d’un triangle; quatre triangles que conflueixen en un punt, el vèrtex de la piràmide. En un costat de la base de la piràmide hi situem la Intel.ligència i, en els dos costats del seu triangle, hi posem el Raciocini i les Ànsies de superació. En un altre costat del quadrat, hi posem la Voluntat i, en el costat corresponent del triangle, l’Esforç personal. En el tercer costat de la base de la piràmide, hi posem l’Instint i, en el costat del seu triangle, la Conservació de l’espècie. En el quart costat de la base de la piràmide, hi situem l’Automatisme. Totes aquestes substàncies qualitatives s’uneixen en un punt, el vèrtex de la piràmide, i generen la Força Còsmica. Una força que surt de l’home cap al cosmos i, a la inversa, del cosmos va cap a l’home que la rep. Aquesta concepció de l’home trascendeix les característiques que actualment conformen a l’home de la terra. Ens referim a cadascuna de les quatre substàncies: L’Automatisme és el que fa de l’home un ser biològic i orgànic. El que li manté la vida fisiològica. A través de la qualitat de l’Automatisme,...
