by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
…….I Déu Pare exclamà: “Hauràs de reencarnar doncs en aqueixa existència molta feina t’has deixat, i al món et cal tornar per quedar purificada. Elegeix tu el camí “. Quina dissort! tan lliure que sóc aquí! Primer jo vaig ben mirar amb sàvia clarividència dos sers que amb sa potència em poguessin engendrar. I us vaig veure des de lluny… doncs una aureola d’amor com un raig sublim de llum senyalà vostre tresor. Fou mon refugi vostre llar, bressol segur vostres braços i com l’aigua el brodellar el guiar-me els primes passos Oh pares, quin savi encert! doncs no hauria progressat si no m’haguéssiu obert l’esperit meu de bat a bat. Gràcies dono a mon Déu per deixar-me escollir-vos, i amb ànsia volia dir-vos: teniu tot l’amor meu! Igualada,...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
El meu esperit buscava a Déu amb tant neguit, que de dia i de nit res del món m’assossegava. Pujava dalt les serralades com un àguila reial, i deia: es que Déu Celestial s’amaga de les mirades ? Arran de terra amb tendresa preguntava a les formiguesa: em sabeu dir bones amigues on es la Gran Promesa ? i una veu baixet va dir-me: Si busques dintre ton cor ben endins del teu pit, trobaràs que ton neguit veu per fi el Diví Amor. Igualada ,24 de Agost de...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Ja la llum surt per l’horitzó i trenca el blau de plata, i amunt eleva ses ales l’ocell de la nit foscor. Se sent una gran remor de veus suaus i perlades, ja ve per ella la canyada amb melodia de cançó. -Dóna’m les mans estimada vine amb mi cap al meu món, pujarem no sé on …… més enllà de les muntanyes.! A les estrelles direm: Si us plau, sabeu a quin punt es troba on no es mata ni es roba i és possible viure en pau ? On l’amor no és sacrifici si no Llei de la Bondat, ni existeixi el precipici de la negra eternitat. No hi ha res irremediable i amb confiança certa, trobarem la porta oberta de la Ciència més amable. Igualada,...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Canta el minyó: – Cargol treu banya puja la muntanya, cargol bové jo també vindré. – Tinc un nét bonic és tant eixerit … Tot el dia canta “cargol treu banya”, i amb ses curtes cames vol pujar muntanyes i arribar al cim. – Iaia, digues: El cargolet perquè treu la banya, quan ell puja la muntanya ? – Minyó, aquesta cançó surt sempre del cor perquè l’home vol córrer nous camins, i veure horitzons que el facin més ric. I treu ses banyetes com tu et poses de puntetes per veure-hi més lluny i no equivocar el seu caminar. _ Iaia, canta amb mi: Cargol treu banya puja la muntanya cargolet bové jo valent també seré. …I el minyonet de puntetes va pujant les muntanyetes … Maig de...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
El gegant del pi ara balla, ara balla. el gegant del pi ara balla pel camí – Iaia, perquè balla el gegant ? L’he vist a la Rambla… I quina gatzara feien xics i grans, com reien la gent quan la volta donava al so de la sardana saltant molt content. Iaia, t’estic preguntant perquè balla el gegant ? – El meu minyonet; el gegant del pi balla al so de la flauta i el tamborí per a tots els infants i la gent gran que tinguin cor net, obert a la vida i amb alegria ens dónin les mans. – Iaia, i no es cansarà mai de tant ballar ? – Escolta minyó ; Mentre hi hagi infants plens d’il•lusions que cantin cançons i creguin en ells seguirà ballant el nostre gegant. – Iaia, vine i canta amb mi: “El gegant del pi ara balla, ara balla, el gegant del pi el vull sempre al meu camí”. Maig de...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
– Mare, aquest any no faré pessebre. – Mon petit infant ets com una llebre. -He vist un ninó obrir les parpelles. Mare, de debò eren com estrelles. La mare el tenia ajassat prop seu. Un parrac cobria el seu cos de neu. Dos gossets perduts per allà passaren. Al veure el menut sons peuets lleparen. Es feia de nit, la lluna sortia. He sentit neguit de dir-t’ho de seguida. Ja tenim l’estrella, l’Infant i sa mare, i la neu novella i el bou i la vaca ! Arrupits a la vorera de la Rambla Nova, el ninet somreia demanat l’almoina. Passaren la gent nadales cantant i no veien ells on era...
