by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
No m’ agraden els adéus… perquè són una recança i com un plany d’enyorança del meu cor amb el cor teu. Amics nostres, plegats, hem fet un jorn de la vida i amb una tendresa l’hem unida fortament agermanats. No m’agraden els adéus… Sou ocells de gran volada que ací el vol heu deturat, per beure de la veritat que el vostre esperit buscava. Heu begut Amor i Ciència, fe ferma i humanitat i el vostre cor ha esclatat enriquit ja de prudència . No m’agraden els adéus… L’ amor que us hem donat i l’amor que així mateix de dins vostre amb escreix, amb nosaltres heu volcat ja mai més no morirà. I com una flama encesa serà per sempre promesa de retrobar-nos demà. Així és que res d’adéus ja que amb vosaltres anem i al mateix temps us quedeu. Fins sempre!! Ens dieu Molta sort!! Ben alt diem. Igualada, 30 de Juny...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Per fi soc lliure jo, sense traves ni cadenes l’Amor m’ha fet lliure doncs es l’únic que no te límit. Soc lliure d’estimar al ric i al pobre, al negre i al blanc, l’home o la dona. No importa de quin país vinguin o quin llenguatge parlin quina religió, doctrina o idea política tinguin. Es igual. Els estimo igual. No em sento lligat amb res. ¡ Soc lliure ! Puc fugir a l’espai o tancar-me en una flor. Fins us diré que soc lliure d’estimar a qui no m’estima. Es meravellós això que sento sentir que el meu esperit vola…vola… no importa on, i s’atura a donar un bes a qualsevol cosa: criatura creada per Deu sense que hi hagi res que m’ho impedeixi Per fi soc lliure jo! em podrien rebutjar, escarnir, menysprear és igual, els estimo igual soc lliure d’estimar-los doncs no poden manar el meu...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Perquè avui, amor meu, has volgut estar amb mi a soles ? Et sento tant prop de mi, que a la vegada intueixo que tu estàs dintre de mi o jo estic dintre les coses. És el teu raig que em penetra o és que jo vaig a buscar-te ? Ets l’Àtom, ets el Centre, ets el Tot i ets el No-Res. Que fàcil és així trobar-te sent un àtom jo...
by rombe | maig 9, 2014 | Poesia
Vora la font, els teus ulls en el meus ulls, tu em besares.. -Gracies estimada per aquest bes Tu em digueres Un ocell assedegat, begué en el toll dues vegades. -Mercès font, per dar-me vida amb aquesta aigua llaminera -T’equivoques ocellet al dar-me gràcies doncs la set et tornarà amb la volada. Però la teva dolça imatge per sempre més s’ha quedat dins ma profunditat. I per això és que et dic: Amor meu, et dono...
