El pessebre

– Mare, aquest any
no faré pessebre.
– Mon petit infant
ets com una llebre.
-He vist un ninó
obrir les parpelles.
Mare, de debò
eren com estrelles.
La mare el tenia
ajassat prop seu.
Un parrac cobria
el seu cos de neu.
Dos gossets perduts
per allà passaren.
Al veure el menut
sons peuets lleparen.
Es feia de nit,
la lluna sortia.
He sentit neguit
de dir-t’ho de seguida.
Ja tenim l’estrella,
l’Infant i sa mare,
i la neu novella
i el bou i la vaca !
Arrupits a la vorera
de la Rambla Nova,
el ninet somreia
demanat l’almoina.
Passaren la gent
nadales cantant
i no veien ells
on era l’Infant.