Mare, jo ja sé llegir
com un home gran.
Per què mon infant
has crescut així ?
De què et servirà
ta tendre saviesa
si no tens certesa
d’un segur demà?
I què llegiràs
bocinet de terra ?
Que allà hi ha guerra?
Prou que hi aniràs !
No mare, en el llibre meu
només hi ha cançons
de tendres petons
i estrelles de neu.
De rialles fresques
de dolç somniar
de mel de les bresques
de bell estimar,
Oh! marona meva
en aquest gran llibre
la veritat és eixa:
L’home ha de ser LLIURE.
Igualada, 1973.