Ets Tu qui em crides Amic ?
Sento una veu llunyana,
que com una telaranya
cerca mon cor encongit.
Aqueixa dolça veu que sento,
vindrà d’un món fabulós
on l’home troba amorós
la pau que jo ja pressento.?
On els nens amb alegria
viuen sense cap tristesa,
doncs tenen ja la promesa
d’un demà sense utopia.
Quan arribi el dia anhelat
i que amb segures forces,
podem dir als fills nostres:
Us deixem la gran Veritat.!
Feta de bocins d’estrelles
de roses i de poncelles,
dolç tancar de parpelles
quan la son arribi al fi.!
I davant s’obri el camí
del somni fet realitat,
ells veuran amb claredat
un món amb un gran destí.
Aquesta veu tan llunyana
que tu sents per tot arreu,
no és remor de tramuntana
És de Déu la dolça veu!
Igualada, 1973.