L’EVOLUCIÓ DE L’HOME, A TRAVÉS DE LA REENCARNACIÓ
(Extret de la Comunicació del 15/12/1990)
En la Comunicació del 23/8/88, se’ns diu:
“En aquesta dimensió, la quinta de la tercera, l’home pot fer transmutacions importants en ell mateix… També pot transmutar la matèria en les seves estructures moleculars i cel·lulars… pot materialitzar o dissoldre matèria composta per molècules, o organismes compostos per cèl·lules…”
És en aquesta dimensió, on crec jo que es situa el cos semi-dens, el cos astral, després del seu pas per la terra.
“Aquest cos per tornar a encarnar ha de desaparèixer, però el seu color resta impregnat en la capa més externa del que per a vosaltres és l’esperit… A aquesta capa jo l’hi trobo una paraula molt més concreta: peri-esperit. És el que obliga a encarnar en determinades circumstàncies perquè, escolteu bé, en aquest peri-esperit hi ha el codi genètic de l’ésser humà que ha d’encarnar.”
Aquest peri-esperit conté el codi genètic que l’home ha conformat al llarg de la seva existència a la terra. Aquest codi genètic s’ajunta al codi genètic dels pares en el moment de la reencarnació.
“Quan encarna, porta el codi genètic del peri-esperit, que és el que troba en els pares per reencarnar…”
Els dos codis genètics s’ajunten i es fusionen “en el moment de la unió de les dues cèl·lules fecundants, quan hi ha la combinació dels cromosomes. És una acció ràpida, podríem dir que els egos que s’estan esperant per retornar capten la vibració que deixa anar i que s’ajusta exactament a la seva. En aquell moment resten units.”
On va a parar tota aquesta informació que hi ha al peri-esperit?
Com més primari és l’home, aquesta informació més incideix en ell. Com més evolucionat és l’home, aquesta informació no l’afecta tant. Quan menys evolucionat, més primari és un ego que s’encarna i menys conscient i voluntari és el seu retorn. Ve dictat per unes lleis marcades per les Lleis del Karma. La impregnació del seu karma passa a través del cos astral al peri-esperit d’una manera forta i potent, incidint. No n’és conscient, és vingut. Quan més evolucionat és un ser, o un món, menys lleis obeeix. A mida que aquest ego va evolucionant, menys lleis obeirà i retornarà d’una manera més conscient. En el moment que ell s’adoni d’allò en el que havia anat errat, sentirà la necessitat de tornar.
Podem considerar el planeta Terra com una etapa intermèdia en aquest procés evolutiu de l’home cap a l’Home Còsmic.
«L’home, ser còsmic, amb una evolució tecnològica i espiritual, no pot deixar de costat, no pot defugir de la seva condició de ciència i tècnica. Existeixen altres mons on la seva evolució va per camins més immaterials i espirituals. El planeta terra és un planeta cridat per avançar entre els altres planetes amb una tecnologia avançada. Ara bé, aquest planeta Terra és un planeta intermedi encara amb un karma important, on existeixen encara les dues parts molt definides dels parells oposats com són el positiu i el negatiu. Aquesta separació tan material entre el positiu i el negatiu fan d’ell un planeta on els valors morals s’exalten, i l’home pot arribar a ser un místic, un savi, un científic amb una intel·ligència suprema, o també pot arribar a ésser un lladre, un assassí o un mentider. Tot el que l’home, mitjançant la seva intel·ligència, voluntat i amor, ha descobert de la ciència, de l’art i de la tècnica, és una forma de manifestació natural de les absolutes Lleis del Cosmos. Si a l’home no li fos lícit manipular aquestes lleis, pel bé de l’home mateix, no les hauria descobert.
«Les Lleis Còsmiques Universals són les lleis que regeixen en tot l’Univers conegut. Lleis universals, lleis físiques, químiques, biològiques, gravitacionals, totes les lleis que estan en el sí de l’Univers i que regeixen d’una manera perfecta la marxa de l’espai sideral. Les Lleis no han estat fetes pels homes, sinó que han estat descobertes pels homes. Totes les Lleis existents es poden manipular per al bé o per al mal de l’home, però una cosa és certa: l’home amb la seva intel·ligència les pot manipular; si això no li fos lícit no ho podria fer».