A través d’aquests treballs, pretenc fer un seguiment de les comunicacions, on es parla del funcionament, estructura i evolució de l’home, des d’un punt de vista ontogenètic i filogenètic. Hi han apartats transcrits literalment de les comunicacions, amb comentaris meus. També pretenc fer més entenedors els textos de les comunicacions que parlen d’aquets temes, per a lectors «no entrenats». Sempre, des de la meva pròpia percepció.
L’EVOLUCIÓ DEL PLANETA TERRA
(Text escrit a partir de la 1ª Comunicació)
El planeta Terra té una antiguitat de 550 milions d’anys. La consciència humana va aparèixer fa 150 milions d’anys. Hem de diferenciar entre “consciència individual”, que és la que pot prendre decisions, i “consciència col·lectiva”, les decisions de la qual estan condicionades a l’esperit-grup. Aquesta és la consciència dels animals i dels vegetals. A l’inici de la consciència humana, el cervell tenia la meitat del seu volum actual. Un estat instintiu. Al llarg de l’evolució, van anar formant-se estructures més evolucionades, com els centres del llenguatge. Abans d’aquests 150 milions d’anys, havien existit altres formes de vida que, després d’un període de prova, varen desaparèixer. Va desaparèixer l’espècie, però no el psiquisme, que va quedar impregnat en la “capa magnètica” de la terra. Aquesta capa magnètica de la terra és com una herència psíquica, mental i espiritual, que ha quedat gravada ja per sempre dins l’era magnètica de la terra.
Aquests coneixements, com més eteris, intel·lectuals i espirituals són, més lluny es troben precisament de la costra de la terra, i com més científics, tecnològics i de saber concret, queden més gravats a la capa de la terra. Aquestes zones magnètiques carregades de coneixements, psiquisme i espiritualitat, no s’estenen per igual en tot el planeta i la seva superfície, sinó que hi ha llocs on la confluència d’energia és tant forta, que surt cap a la superfície amb força i la persona receptiva ho pot detectar. Per a rebre aquests coneixements, qualsevol persona és apta. L’organisme de l’home disposa d’una estructura glandular capaç de segregar unes determinades hormones, que fan potenciar el seu poder de captació. Cal però, un convenciment i una disposició anímica, a fi de que aquestes estructures orgàniques entrin en funcionament. “L’home erectus” és qui va concretar aquesta vida psíquica intermitent. En un període de 500.000 anys, va arribar a uns graus de perfecció, que l’home actual ni tant sols pot intuir (viatges interplanetaris, la ciència, les matemàtiques, la curació dels mals…). Els cataclismes provocats pel canvi de posició de l’eix de la terra varen fer desaparèixer aquestes civilitzacions. Els que quedaren heretaren els coneixements que el magnetisme de la terra no va deixar destruir. Reprengueren i continuaren l’evolució, a partir fonamentalment d’un plantejament psíquic, que el porta a reqüestionar-se la seva existència a partir d’unes preguntes: Qui sóc jo? D’on vinc? On vaig? Què faig aquí? Quina és la relació del creador amb mi? Aquestes preguntes conformen la primera filosofia, que fa que l’home sigui home.
També aquestes preguntes, que estan a la base del psiquisme de l’home, fan que es diferencïi de l’animal i li atorguen, sens dubte, la seva forma antropomòrfica. L’home d’avui està a la meitat de la seva evolució. Aquesta evolució l’ha de portar a convertir-se en el ser més perfecte del planeta Terra, però en la seva herència hi han uns residus negatius encara per polir, que fan que sigui una mena de bèstia amb consciència. Això és el que explica aquests instints agressius i inhumans, que encara arrossega. En la seva evolució, l’home no ha passat de la fase “d’home erectus”. La potencialitat de la seva intel•ligència és incalculable, com també la potencialitat de la seva herència negativa. Dins de l’home, hi ha l’embrió de l’«Home Suprem», capaç d’elevar-se a les altures més sublims i espirituals i capaç, també, d’enfonsar-se en els avencs més profonds de la bestialitat. Cal fer evolucionar les estructures cerebrals de l’home. S’hi han de crear uns centres subtils, que no fonamentin solsament les capacitats intel.lectuals, sinó que fonamentin i facin créixer en l’home l’Espiritualitat Còsmica.
Cal treballar per a fer possible aquesta evolució. A la vegada, aquest treball ens ha de permetre entendre, també, per què l’home, projectat cap a aquests nivells d’evolució còsmica, ha arribat a un nivell tal d’involució, que el porta a la autodestrucció. En totes les eres geològiques de la Terra, l’home ha hagut de nivellar les forces del bé i del mal, de cara a la seva supervivència. Aquesta acció de l’home és la que crea i dóna forma a la història de la humanitat. És el que el constitueix com l’«home historicus». L’home d’avui també ha construit, construeix la seva història i l’ha portat a l’era tecnològica actual.
La ciència i la tècnica que han donat forma a l’estructura i organització socio-econòmica actuals és quelcom inherent a l’evolució de l’home actual, i que només un cataclisme podria destruir, com en altres èpoques ja ha passat. Aquesta tècnica i aquesta ciència han d’anar acompanyades per una mateixa intensa força de set espiritual i d’amor al proïsme. Cal avançar amb amor, espiritualitat i saviesa. El curs de la història de l’home està a mig camí. En aquest moment, hi han dues direccions possibles: 1ª. Integrar l’home del planeta Terra al Cosmos, o bé, 2ª. Deixar-lo altra vegada en aquest planeta intermig o, el que seria més greu, provocar de nou la seva autodestrucció.