Plou suaument… plou dolçament…
La pluja menuda com herba faluga
cau a terra endins.
L’ocell desitjós, mulla delirós
les seves plometes, estén les aletes,
sacseja el seu pit.
Escolta’l infant… escolta el seu cant
i escolta la pluja,
no sents el què et diuen…?
Que com més suau, dolça, l’aigua cau
i amb delicadesa deixa sa riquesa,
més amor li dóna.
I l’ocell petit, li està agraït
de la seva ofrena.
Igualada, 1979.