Maria Rosa Casanovas i Palop (1934-2008) va néixer al barri del Poble Nou de Barcelona el 13 de juliol de 1934. La seva infància transcorre en plena guerra i postguerra civil, que ella recorda amb impacte i que els seus pares recorden amb duresa. El pare de Maria Rosa, Carles Casanovas i Riu, oficial republicà, era mestre i la mare, Maria Palop Palomo, mestra i llevadora. La seva àvia, Júlia Palomo fou la primera estudiant de mestre a la universitat de Córdova i té un carrer al seu nom prop de Sevilla. Maria Rosa és al mig de dos germans, Júlia i Carles. Anà a estudi a l’escola de la qual el seu pare n’era el mestre, al poble de Castellolí, a la comarca d’Anoia, on s’hi traslladaren després de la guerra.
Era una nena inquieta i molt sensible. Va estudiar el batxillerat a l’acadèmia Igualada i a l’Hospital Clínic de Barcelona hi va realitzar els estudis de llevadora. El 1956 es casa amb Jaume Jorba Gabarró, fill de Sant Feliu, una casa pairal de Castellolí. El matrimoni s’instal·la a Igualada, i un any després neix el primer fill, Josep. Carles i Jaume neixen al 1961 i 1968 respectivament. Maria Rosa treballa de ple en el seu ofici de llevadora a l’Hospital d’Igualada. Els anys setanta són molt importants per Maria Rosa, plena d’inquietuds espirituals. Passa de l’ateisme a estudiar a fons algunes religions, com la Cristiana, la Budista, la Taoista, etc… Entra en contacte amb el grup Balsamor d’Igualada, durant aquest temps té una gran activitat poètica. Després, la seva inquietud la porta a estudiar la teosofia, així com altres coneixements espirituals. Però l’esperit inquiet i lliure de Maria Rosa fa que no s’integri en cap grup, com queda prou reflectit en els seus poemes.
De fet, Maria Rosa dedicava molt del seu temps als seus dos grans amors; la seva feina i la seva família, i li agradava reunir-la juntament amb els seus amics, amb qui compartien estones de coneixement, tranquil·litat, pau i amor fratern.