No m’ agraden els adéus…
perquè són una recança
i com un plany d’enyorança
del meu cor amb el cor teu.
Amics nostres, plegats,
hem fet un jorn de la vida
i amb una tendresa l’hem unida
fortament agermanats.
No m’agraden els adéus…
Sou ocells de gran volada
que ací el vol heu deturat,
per beure de la veritat
que el vostre esperit buscava.
Heu begut Amor i Ciència,
fe ferma i humanitat
i el vostre cor ha esclatat
enriquit ja de prudència .
No m’agraden els adéus…
L’ amor que us hem donat
i l’amor que així mateix
de dins vostre amb escreix,
amb nosaltres heu volcat
ja mai més no morirà.
I com una flama encesa
serà per sempre promesa
de retrobar-nos demà.
Així és que res d’adéus
ja que amb vosaltres anem
i al mateix temps us quedeu.
Fins sempre!! Ens dieu
Molta sort!! Ben alt diem.
Igualada, 30 de Juny 1975.